1.3. Característiques i components d’un mapa conceptual
Els mapes conceptuals es basen en una estructuració jeràrquica de la informació definida per conceptes i enllaços que s’interrelacionen formant proposicions.
Els conceptes són paraules o frases representatives del contingut essencial. S’etiqueten amb un breu text compost d’una o diverses paraules clau, generalment substantius o frases nominals amb adjectius (no contenen verbs ni formen oracions completes), encapsulades dins de figures geomètriques generalment rectangulars o ovalades. Dins de cada forma només s’inclou un concepte o idea, de la mateixa manera que cada concepte o idea només pot sortir dins el mapa una vegada (no poden repetir-se). La jerarquia o nivells dels conceptes es tendeix a identificar per la mida o color de la lletra, la localització dins el mapa, la forma i el color de fons de la figura que conté la paraula clau –quadrat, rectangle, oval, cercle, hexàgon, núvol, octàgon, etc.–. Els conceptes són el component central del mapa, els quals s’enllacen establint relacions significatives entre ells.
Els connectors (també coneguts com a enllaços o nodes) són línies i paraules d’enllaç que estableixen diferents tipus de relacions entre els conceptes i defineixen rutes de lectura.
- Les paraules d’enllaç són termes, generalment verbs o frases verbals, preposicions, conjuncions o adverbis, que indiquen la relació entre conceptes de la manera més explícita possible. Les paraules d’enllaç mai poden contenir conceptes i tendeixen a tenir una mida més petita que les paraules que defineixen els conceptes, poden adoptar una tipologia de lletra o color diferent, no es troben encapsulades (dins de formes geomètriques) i s’ubiquen als laterals de les línies que uneixen els conceptes.
- Aquestes línies d’enllaç poden adoptar formes rectes o ovalades segons el que volen representar. Sovint, les línies incorporen fletxes que indiquen la seqüència i la direcció de lectura. Els mapes conceptuals també poden contenir enllaços creuats, els quals s’empren per relacionar conceptes de diferents parts de mapa conceptual i donar lloc a una nova idea o conclusió.
Les proposicions són unitats semàntiques formades a partir dels conceptes i connectors. Per tant, estan compostes com a mínim per dos conceptes units per un enllaç. Cada proposició té sentit per ella mateixa, de manera que per ser compresa no depèn de les altres proposicions que conté el mapa. Les proposicions resumeixen les idees que es representen en els mapes conceptuals. També es coneixen com a definicions o explicacions que es donen a cada concepte.
La construcció i lectura d’un mapa conceptual generalment es fa de dalt a baix. Els conceptes estan ordenats per importància o inclusivitat de manera que, habitualment, els conceptes més generals es troben a les parts superiors del mapa i els més específics en les últimes posicions establint, així, una clara estructura jeràrquica o d’inclusivitat entre els conceptes.
Una altra característica que defineix els mapes conceptuals és la selecció. Com que els mapes conceptuals són una síntesi del més important o significatiu d’un text, tema o idea, només conté els aspectes més rellevants. D’aquesta manera, s’evita que un mapa quedi sobrecarregat de detalls i informació que pot arribar a dificultar la comprensió del mapa. Una alternativa molt usual per fer front a temes extensos o complexos és generar un mapa panoràmic d’un tema i altres mapes complementaris relacionats amb aspectes més específics.
Finalment, i no per això menys important, cal fer esment a l’impacte visual del mapa conceptual, el qual ha de ser concís i mostrar de manera molt clara, simple, breu i vistosa quines són les idees principals i les relacions o connexions que s’estableixen entre elles. Han de ser agradables a la vista, elaborats de forma harmoniosa facilitant la comprensió del contingut plantejat.