1.2. Per a què serveixen els mapes conceptuals?
Un mapa conceptual és una eina de planificació, gestió, aprenentatge i avaluació basada en:
- Comprendre i assimilar continguts (Novak, 1998).
- Relacionar informació.
- Representar i compartir coneixement (Novak, 1998).
- Gestionar el coneixement (Gallego Arrufat, 1996).
- Emmagatzemar informació (Gallego Arrufat, 1996).
- Fer un modelatge col·laboratiu del coneixement (Gallego Arrufat, 1996).
- Avaluar coneixements profunds (Gallego Arrufat, 1996).
- Clarificar el coneixement (Benítez, 2008; Yaber, Lusbin i Muniz, 2008; Romero, Gijón i Crisol, 2010; Crisol i Montejo, 2011).
- Enriquir recursos documentals (aportació visual i gràfica).
- Sintetitzar informació de manera gràfica.
- Mostrar l’estructura d’un recurs documental o didàctic.
- Estimular el desenvolupament d’habilitats cognitives i metacognitives.
- Ensenyar (Cañas, Ford, Novak, Hayes i Suri, 2001).
- Autoaprenentatge (Cañas et al., 2001).
- Aprendre a aprendre (Cañas et al., 2001).
Per tant, s’usa en l’àmbit educatiu, professional i, fins i tot, social i quotidià amb finalitats molt diverses: ensenyar, aprendre, avaluar, mostrar projectes, resumir informes o textos llargs, clarificar continguts, mapar un recurs o material, estructurar la informació, pauta d’autoavaluació, guia conceptual, etc.
Una de les característiques dels mapes conceptuals és la reconciliació integradora. És a dir, els mapes conceptuals permeten, per una banda, reconèixer noves relacions entre conjunts de conceptes i, per l’altra, s’utilitzen per valorar les concepcions i relacions errònies que es tenen dels conceptes, reconciliant i integrant els coneixements previs.